Com revertim el que està passant als CAPs?

Què està passant actualment als Centres d’Atenció Primària (CAP)?

En aquests moments als CAPs hem hagut de canviar la forma d’atendre a la nostra població.

La situació de pandèmia derivada de l’aparició del SARS-Cov-2 ens ha obligat a modificar el nostre funcionament a dins dels CAPs per 3 motius: 

  • Evitar contagis: tenim poques certeses encara sobre aquest nou virus però el que sí s’ha demostrat és que el contagi es produeix, entre d’altres formes, per la proximitat entre les persones i la coexistència de moltes persones en un espais tancat amb poca ventilació. Els CAPs compleixen tots dos requisits i per això és va prendre aquesta mesura en un moment de màxima incidència de la malaltia.
  • Poder organitzar i assumir l’increment de tasques derivades del moment d’emergència que vivim. Realitzar els tests diagnòstics (PCR), informar dels resultats, localitzar els contactes estrets i realitzar la feina burocràtica derivada de la tramitació de les baixes ha suposat una tasca afegida a les que ja es feien als CAPs que ha anat creixent de forma exponencial a mesura que augmentava la incidència de la malaltia. L’assumpció del control de les residències de la gent gran també ha estat una nova tasca que no realitzàvem als CAPs fins que ha esclatat la pandèmia.
  • Optimitzar els recursos humans que queden a dins dels CAPs (que ja eren molt deficitaris abans de la pandèmia i que han disminuït encara més quan han començat a sumar-s’hi les baixes per malaltia entre molts dels companys contagiats durant la situació d’emergència)

Aquesta situació no l’hem triada les professionals que treballem als CAPs. Ens hem hagut d’adaptar acceptant amb recances una forma de treballar amb la què no ens sentim còmodes.

Les administracions han dedicat pocs esforços a explicar a la població el perquè dels canvis. I això ha portat com a conseqüència un malestar creixent entre població i professionals per les dificultats reals que hi ha actualment per a poder accedir a una visita presencial amb en el nostre equip d’atenció primària.

La previsió és que la situació no tan sols no millorarà sino que pot empitjorar els pròxims mesos. Amb les escoles obertes i la covid convisquent amb altres malalties infeccioses pròpies de l’època (com la grip) el col·lapse a dins dels CAPs pot ser una realitat. 

La situació actual és clara: les persones que treballem a l’atenció primària no podem assumir-ho tot amb els recursos, humans i materials, que tenim actualment però som molt conscients que l’objectiu de la nostra feina sempre ha de ser millorar la salut de la nostra població.  

Què proposem? 

Davant aquest escenari (i assumint la dificultat i la falta de voluntat dels governs per plantejar solucions àgils, efectives i que pivotin en l’atenció primària), proposem elaborar entre totes un llistat de propostes que ens permetin millorar l’atenció a la població a dins dels CAPs.
La situació als centres és molt heterogènia en funció del lloc on estiguin situats, però estem segures que molts dels problemes són comuns i que per tant moltes de les solucions també podran ser-ho. En aquests moments més que mai compartir idees i experiències que pensem que puguin millorar l’atenció a la població és converteix en un imperatiu professional.

Amb l’amenaça de vagues a l’atenció primària arreu del país, cal tenir clares quines són les nostres propostes per millorar el que està passant.  La situació demana urgència i posar tot el nostre talent a treballar de forma col·laborativa.

Objectiu:

La nova organització dels CAPs ha de permetre mantenir la longitudinalitat en l’atenció i per això cal reprendre l’activitat de cada professional amb la seva agenda pròpia. 

Accions concretes:

Organització interna:

  • Detectar totes les tasques administratives/burocràtiques que es realitzen actualment a les consultes de professionals sanitaris amb l’objectiu de que les realitzin les persones més competents per fer-les.
  • Eliminar agendes úniques per CAP i tornar a agenda autogestionades per professional (tant en medicina com en infermeria) ofertant diariament visites presencials. 
  • Reobrir els CAPs. Caldrà optimitzar el cribratge a les portes del CAP i assegurar-ne el dret a la confidencialitat dels pacients (aquest cribatge a les portes dels CAPs hauria de ser només en relació a l’accès, no un cribatge clínic).
  • No asumir les tasques que no es corresponen amb les nostres competències professionals: detectar-les i sol·licitar als nostres responsables que les realitzi qui tingui la competència acreditada (per exemple, les baixes dels pares cuidadors de nens en aïllament, les baixes a contactes laborals estrets,..) 
  • No assumir tasques que corresponen a altres especialistes: receptes induïdes en consultes d’especialistes hospitalaris, exploracions complementàries induïdes des de l’hospital, noves derivacions de sol·licituds de visita a especialista hospitalari posposades per la pandèmia, …
  • Deixar de fer tot allò que no aporta benefici a la salut de la nostra població (revisions de salut periòdiques en gent sana, controls analítics, ecg de control, visites per qüestions administratives….) i promoure l’autocura (controls tensionals a domicili i contacte amb professionals de referència per valorar canvis, …). Evitar exploracions complementàries innecessàries .
  • Revisar els plans de medicació abans que caduquin per evitar visites innecessàries.
  • Abans de generar peticions analítiques, revisar els protocols inclosos per no generar cascades diagnòstiques (VSG, VIT D, control de funció tiroïdal…)
  • Potenciar el paper d’infermeria (i dotar-lo) en el control dels pacients crònics i l’abordatge de la patologia aguda.

Comunitària:

  • Externalitzar totes aquelles activitats i processos a espais comunitari en situacions que requereixin un volum important d’atenció a pacients en un temps determinat (per exemple: realització de PCRs, campanya de la grip…)
  • Establir una forma habitual de treball que permeti la Informació i coordinació amb les associacions de veïns i la població del barri

Organització externa (gerència, Catsalut)

  • Augmentar el número de línies telefòniques als CAPs
  • Augmentar el número de professionals als CAPs
  • Garantir els mitjans físics de distanciament que protegeixin als pacients que fan cua a les portes del CAP 
  • Construcció dels nous CAPs ja aprovats de forma urgent (CAP Raval Nord, CAP Passeig de Sant Joan, CAP Gòtic…) 
  • Garantir la dotació de mesures de protecció adequades per atendre en situació de pandèmia per a totes les professionals dels CAPs.
  • Realitzar les tasques derivades del diagnòstic, seguiment i rastreig de contactes estrets de la covid en espais situats fora dels CAPs.
  • Exigir transparència i informació clara a la població per part dels gestors i el govern en relació a la situació real dels CAPs, la forma de procedir en cas de presentar símptomes sospitosos de covid o ser un contacte estret i qualsevol altre canvi que es produeixi en l’atenció que cal donar des dels CAPs.

6 comentarios sobre “Com revertim el que està passant als CAPs?

Agrega el tuyo

  1. Sempre parleu dels mateixos profesionals, i de la resta que forma l’equip? Que no treballent? GIS, TCAI? Les TCAI están fem actualment les PCR. Treballent igual o més i no obtenem el reconeixemen del seu equip, encara menys de les autoritats, quant es mengem le feina més dolenta. Indignant.

    Me gusta

  2. Es vergonyos el que esta passant als CAPS,els usuaris estem edoantats pel que passarà.Aquests Govern es un desastre.Jo nomes penso amb les persones grans que no tenen acces a informació i no saben que fer.Els metges tots haurien de ,també,treballar i atendrens per la pagina web,hi ha consultes que es poden fer per correu electronic..Tot es basa en el covid i les demes patologies estan aturades.

    Me gusta

    1. No es cert. Hem oblidat q estecm en pandemia i jo atenc tot tonteries, i atenc el doble de persones q abans, la demanda es molt superior, i tot coses banals amb exigències q pagan mi sueldo, de gent q porta anys amb minucies i ara es el moment destudiarho. Els truque i em tenen esperant a que margi el tècnic de la tele, o mexpliquen q estan dinant i els moleste ( i jo no he pogut disdijunar) Poca gent agafa el telèfon a l primera..

      Abans treballava normalment de 8 a 15. Em paguen Eixe horari. Jo no surto abans de les 17. Tot temps de la meua vida personal.

      I totxs son molt valents per parlar de qualsevol manera al telèfon sense vore la cara a la persona. Al ser dona jove la gran majoria pensen q soc administrativa o una suplent o una estudiant… presenten actitud desafiant, irascible i es disculpen explicant q clar, no sabien q era la doctora…

      La població no està cuidant als sanitaris. Hem passat de heroes a villanos.

      Es molt difícil una correcta anmnesi si comences la conversa renyint per la teua situació al sanitari q està preocupant se pel teu benestar. Si no te veig, no m expliques obertament, segur q no et vaig a atendre bé, però en part serà culpa del usuari i la responsabilitat legal no.

      Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Crea un sitio web o blog en WordPress.com

Subir ↑

Primum non nocere 2021

Desde octubre de 2003. Decano de los blogs sanitarios en español. Blog de medicina, atención primaria y mucho más….. o mucho menos.

EPIKRISIS BLOG

Juicio crítico de la realidad médica

Navegantes de Tres Cabezas

El podcast de IBAMFICtec sobre Medicina Familiar y Comunitaria

lacabecera.org/

Por una Atención Primaria Universal y de Calidad

A %d blogueros les gusta esto: